9.Un món mandrós

La mandra és el nostre enemic, és quelcom que ens impedeix fer allò que volem, allò pel qual sabem que hem de lluitar amb totes les nostres forces. Per combatre-la, és necessari tenir una gran força de voluntat i ficar-se a fer les coses de totes totes, ja que tal com diu la llei d'un minut, si ens posem a fer alguna cosa durant un únic minut, el nostre subconscient farà que ho seguim fent.

I tu, et consideres mandrós?

10.Per què som envejosos?

Molts cops pensem que l'enveja és el desig de voler alguna cosa que té algú i nosaltres no, però realment no és això el que volem, sino que desitjem la felicitat que creiem que aquest objecte comporta, ja que observem que aquella persona és feliç en tenir-lo.
Per tant, l'ésser humà és envejós de la felicitat aliena.

Per què creus que som tan envejosos?

8.Per què hem de fer difusió?

Per què és tan important fer difusió?

La difusió és clau per poder donar a conèixer allò que fem, i sobretot, perquè allò en el que nosaltres hem possat un esforç, unes ganes a l'hora de realitzar, no es quedi en l'oblit, sino que tingui una finalitat real, productiva. És a dir, que algú, qui sigui, pugui aprofitar aquest treball que tú has realitzat, per poder asquirir uns certs coneixements, resoldre certs dubtes o, simplement, gaudir-ne d'aquest.
Per tant, igual que nosaltres quan tenim un dubre recorrem a la xarxa en busca de solucions, de respostes, també hem de ser capaços de facilitar aquestes respostes a la resta de persones, per fer entre tots com una cadena de favors, en la que la informació i els coneixements d'un ajuden i beneficien a un altre, i així successivament, aconseguint un enorme enriquiment general.
A més, fer difusió és molt important per un altre motiu, i és que potser nosaltres creiem que el que escrivim no té importància, no és trascendent, i per tant no ho compartim, quan potser estem aportant alguna cosa molt interessant a la societat, que la pot enriquir profundament, i sense aquesta difusió, mai sortirà del nostre cap, mai podrà ser compartit.

Creus que realment la difusió d'aquest blog és trascendental, important? Per què?

7.La Luxúria, el pecat invisible

REFLEXIÓ 7: "La luxúria"

La luxúria és un pecat que es comet de manera constant en la societat actual, i consisteix en portar a l'extrem una necessitat, un acte normal, com és el sexe. D'alguna manera, és sobrepassar uns certs límits, i aquest es relaciona molt sovint amb la prostitució, ja que tracta el cos de les persones com un objecte la fi del qual només és satisfer aquest desig desmesurat de sexe. Aquest és fomentat, principalment per les màfies que trafiquen amb les persones, fent caure a persones, habitualment dones, en l'adicció a les drogues, i posteriorment obligant-les a prostituir-se a canvi de l'obtenció d'aquestes. D'això se n'anomenta tràfic de persones i esclavitud sexual, i és una pràctica més sovint i més propera a nosaltres del que pensem. Les autoritats semblen no actuar, i dins una societat que se les dóna de "justa defensora dels drets humans" sembla ser que totes aquestes paraules només són això, paraules, sense una repercussió pràctica. Pura hipocresia.

A més, cal destacar la dificultat de les persones que han patit violacions o maltractaments sexuals per reintegrar-se a la societat, doncs són tractades com a diferents, com a inferiors pel fet d'haver patit aquest assetjament. També acostumen a tenir un accés a la vida laboral més difícil, i això fa que la seva situació és converteixi en un problema més greu del que ja era abans, si cap.

6.Vivim en un món irascible i compulsiu?

REFLEXIÓ 6: "La ira"

La ira és un sentiment que apareix quan no acceptem quelcom que algú ens diu, o quan sentim una agressió física o mental. Llavors, el nostre cos i ment reaccionen amb agresivitat, i les conseqüències poden ser nefastes. Per això cal detectar l'inici de la ira per poder parar un moment, ser pacients i aturar-ho abans que sigui incontrol•lable, i no siguem conscients dels actes que fem, ja que en aquest punt, no és la ment la que mana, sinó que són els impulsos més primitius els que ho fan.

Quins creus que son els aspectes clau a l'hora de control.lar la ira?

5.Som avars?

REFLEXIÓ 5: "L'avarícia" 

Ser avar significa tenir un desig desmesurat d'adquirir riqueses i objectes per guardar-los, i la societat de consum actual ens incita a ser avars, a voler comprar sempre més i no conformar-nos amb el que tenim. L'avarícia està directament relacionada amb malalties com el sindrome de diògenes.

En quines situacions has sentit avarícia? Creus que la societat ens condiciona a ser-ho?

4.Estem segurs que sabem el que és la gola?

REFLEXIÓ 4: "La Gola"

Molts cops, les persones tenim certes mancances, ja siguin econòmiques, personals o socials; com la baixa autoestima, i busquem o millor dit, necessitem, omplir aquestes mancances amb amb el plaer o la felicitat momentània que ens proporcionen certes actituds o impulsos, com la Gola. És a dir, menjar compulsivament, beure alcohol, o fins i tot comprar roba constantment, són accions que venen impulsades per la necessitat de suplir aquestes carències, i sentir-nos realitzats, d'alguna manera.

Creus que la gola només està present en l'alimentació? Si creus que no, en quins altres cassos has sentit gola?

3.Què entenem per supèrbia?

REFLEXIÓ 3: "La supèrbia"

En la meva opinió personal, la supèrbia és una mena de defensa o de tàctica que utilitzen algunes persones per evitar afrontar els seus defectes, o els aspectes de la seva personalitat o del seu físic que els fan sentir més insegurs o dèbils. Per aquest motiu, tracten de demostrar que no en tenen cap, de defecte, i són perfectes en tot el que fan, mai s'equivoquen. Per exemple, una persona que sempre diu tenir la raó demostra, des del meu punt de vista, una gran por a equivocar-se, por a l'error.

Creus que, en alguna ocasió, has fet servir la supèrbia per no enfrontar-se als teus defectes? Te n'has adonat, o ho has fet inconscientment?

2.És possible evitar els errors capitals?

REFLEXIÓ 2: "Els 7 errors capitals"

Des del meu punt de vista, els errors capitals són difícils d'evitar i, de fet, tothom els ha comès en alguna ocasió. No obstant, jo opino que aquests no són una mena de sensacions prohibides que no s'ha de cometre, sinó que deriven de portar a l'eccés diverses pràctices, accions, pensaments o formes d'axtuar totalment corrents i habituals en la societat. Per exemple, menjar és una necessitat bàsica, però si la portem a l'excés, acaba convertint-se en un error o pecat capital, sota el nom de "gola".

Segons la teva manera de pensar, personal i totalment respectable, creus que aquests errors es poden evitar? És a dir, deixar de cometre tots i cadascún d'ells, o pel contrari, aquests són inherents al nostre ADN, i per molt que vulguem, no els podem deixar de banda?

1.Una societat moguda per interessos personals

REFLEXIÓ 1: "Una societat d'interessos personals"

En la meva opinió, la societat actual es fonamenta en uns clars principis individualistes. Aquests porten a les persones a creure que "l'èxit" recau en aconseguir uns objectius personals materials i, molts cops, excessivament superficials,des del meu punt de vista. És a dir, l'objectiu d'un nen (segons els estàndars socials actuals) no és ser feliç en la totalitat de la seva infantesa, divertir-se i adquirir diversos coneixements escolars; sinó que aquest és anar a l'escola, estudiar, o millor dit, memoritzar per a un examen, aprendre anglès, etc... Així, de gran, serà un "home de profit" i obtindrà una bona feina, en la que sense importar si es sent realitzar o no, guanyarà molts diners.
I tu, que n'opines? Creus que "l'èxit" recau en objectius personals superficials i materialistes com els diners, tenir un bon cotxe, un bon lloc de treball... O pel contrari, aquest té la seva base en aconseguir la felicitat, uns valors com la humiltat, la generositat, etc...?