8.Per què hem de fer difusió?

Per què és tan important fer difusió?

La difusió és clau per poder donar a conèixer allò que fem, i sobretot, perquè allò en el que nosaltres hem possat un esforç, unes ganes a l'hora de realitzar, no es quedi en l'oblit, sino que tingui una finalitat real, productiva. És a dir, que algú, qui sigui, pugui aprofitar aquest treball que tú has realitzat, per poder asquirir uns certs coneixements, resoldre certs dubtes o, simplement, gaudir-ne d'aquest.
Per tant, igual que nosaltres quan tenim un dubre recorrem a la xarxa en busca de solucions, de respostes, també hem de ser capaços de facilitar aquestes respostes a la resta de persones, per fer entre tots com una cadena de favors, en la que la informació i els coneixements d'un ajuden i beneficien a un altre, i així successivament, aconseguint un enorme enriquiment general.
A més, fer difusió és molt important per un altre motiu, i és que potser nosaltres creiem que el que escrivim no té importància, no és trascendent, i per tant no ho compartim, quan potser estem aportant alguna cosa molt interessant a la societat, que la pot enriquir profundament, i sense aquesta difusió, mai sortirà del nostre cap, mai podrà ser compartit.

Creus que realment la difusió d'aquest blog és trascendental, important? Per què?

7.La Luxúria, el pecat invisible

REFLEXIÓ 7: "La luxúria"

La luxúria és un pecat que es comet de manera constant en la societat actual, i consisteix en portar a l'extrem una necessitat, un acte normal, com és el sexe. D'alguna manera, és sobrepassar uns certs límits, i aquest es relaciona molt sovint amb la prostitució, ja que tracta el cos de les persones com un objecte la fi del qual només és satisfer aquest desig desmesurat de sexe. Aquest és fomentat, principalment per les màfies que trafiquen amb les persones, fent caure a persones, habitualment dones, en l'adicció a les drogues, i posteriorment obligant-les a prostituir-se a canvi de l'obtenció d'aquestes. D'això se n'anomenta tràfic de persones i esclavitud sexual, i és una pràctica més sovint i més propera a nosaltres del que pensem. Les autoritats semblen no actuar, i dins una societat que se les dóna de "justa defensora dels drets humans" sembla ser que totes aquestes paraules només són això, paraules, sense una repercussió pràctica. Pura hipocresia.

A més, cal destacar la dificultat de les persones que han patit violacions o maltractaments sexuals per reintegrar-se a la societat, doncs són tractades com a diferents, com a inferiors pel fet d'haver patit aquest assetjament. També acostumen a tenir un accés a la vida laboral més difícil, i això fa que la seva situació és converteixi en un problema més greu del que ja era abans, si cap.