3.Què entenem per supèrbia?

REFLEXIÓ 3: "La supèrbia"

En la meva opinió personal, la supèrbia és una mena de defensa o de tàctica que utilitzen algunes persones per evitar afrontar els seus defectes, o els aspectes de la seva personalitat o del seu físic que els fan sentir més insegurs o dèbils. Per aquest motiu, tracten de demostrar que no en tenen cap, de defecte, i són perfectes en tot el que fan, mai s'equivoquen. Per exemple, una persona que sempre diu tenir la raó demostra, des del meu punt de vista, una gran por a equivocar-se, por a l'error.

Creus que, en alguna ocasió, has fet servir la supèrbia per no enfrontar-se als teus defectes? Te n'has adonat, o ho has fet inconscientment?

2.És possible evitar els errors capitals?

REFLEXIÓ 2: "Els 7 errors capitals"

Des del meu punt de vista, els errors capitals són difícils d'evitar i, de fet, tothom els ha comès en alguna ocasió. No obstant, jo opino que aquests no són una mena de sensacions prohibides que no s'ha de cometre, sinó que deriven de portar a l'eccés diverses pràctices, accions, pensaments o formes d'axtuar totalment corrents i habituals en la societat. Per exemple, menjar és una necessitat bàsica, però si la portem a l'excés, acaba convertint-se en un error o pecat capital, sota el nom de "gola".

Segons la teva manera de pensar, personal i totalment respectable, creus que aquests errors es poden evitar? És a dir, deixar de cometre tots i cadascún d'ells, o pel contrari, aquests són inherents al nostre ADN, i per molt que vulguem, no els podem deixar de banda?

1.Una societat moguda per interessos personals

REFLEXIÓ 1: "Una societat d'interessos personals"

En la meva opinió, la societat actual es fonamenta en uns clars principis individualistes. Aquests porten a les persones a creure que "l'èxit" recau en aconseguir uns objectius personals materials i, molts cops, excessivament superficials,des del meu punt de vista. És a dir, l'objectiu d'un nen (segons els estàndars socials actuals) no és ser feliç en la totalitat de la seva infantesa, divertir-se i adquirir diversos coneixements escolars; sinó que aquest és anar a l'escola, estudiar, o millor dit, memoritzar per a un examen, aprendre anglès, etc... Així, de gran, serà un "home de profit" i obtindrà una bona feina, en la que sense importar si es sent realitzar o no, guanyarà molts diners.
I tu, que n'opines? Creus que "l'èxit" recau en objectius personals superficials i materialistes com els diners, tenir un bon cotxe, un bon lloc de treball... O pel contrari, aquest té la seva base en aconseguir la felicitat, uns valors com la humiltat, la generositat, etc...?